Obres d'art guanyadores de FLOh!RA i propostes del públic/ FLOh!RA winning artworks and People's Choice Entries

Marc Riera

Summary:

CAT: Les molses són unes petites plantes que ens poden ajudar a canviar la mirada. Per exemple: com afrontem el canvi? La molsa és una planta pacient: si l’ambient canvia i es torna sec, esperarà pacientment l’arribada de la pluja. D’altra banda, els canvis d’humitat ambiental ajuden a que les molses alliberin les seves espores. Podem aprendre de les molses, a nodrir-nos del canvi, o viure’l pacientment?

ENG: Mosses are tiny plants that can help us to change perspective. For instance: how do we cope with change? Mosses are patient plants: if the environment changes and dries up, they will wait patiently for the rain. On the other hand, the changes in environmental moisture help mosses to release their spores. Can we learn from mosses, to thrive on change, or to live through it patiently?

Les molses: petites i poderoses

Sovint les plantes que ens envolten es fonen en una mena de teló de fons verd, que serveix de marc als esdeveniments quotidians. Dintre d’aquesta ceguesa vegetal, com si fos un fractal de desconeixement, hi ha un grup de plantes diminutes que passen tant desapercebudes que molts ni tan sols serien conscients d’ignorar-les. Parlo de les molses. 

Les molses foren plantes pioneres en sortir de l’aigua i colonitzar la terra ferma: són com un nexe entre les algues i les plantes terrestres. Com si conservessin un record dels seus avantpassats aquàtics, les molses experimenten canvis extraordinaris quan tenen aigua. Si mirem una catifa de molsa abans i després d’una pluja, o fins i tot si les ruixem amb una mica d’aigua nosaltres mateixos, veurem canvis rapidíssims de forma i color. Amb l’aigua, els fil·lidis de les molses es despleguen i reverdeixen, a fi de poder captar la llum del Sol per a la fotosíntesi.

Un altre canvi que poden experimentar les molses amb la pluja pot ser la reproducció mitjançant espores. Per això després de la pluja, podem trobar les molses recobertes d’uns pèls marronosos. Són els esporòfits, consistents en una tija vertical al final de la qual es produeixen espores microscòpiques. El mecanisme per alliberar les espores al vent depèn de canvis en la humitat atmosfèrica, gràcies a unes dents minúscules que canvien de forma amb la disponibilitat d’aigua. Quina proesa! Nodrir-se del canvi en l’ambient per a crear nova vida.

A la natura, les molses no tenen presa. Si hi ha aigua, faran la fotosíntesi, creixeran, i es reproduiran per espores. I si no hi ha aigua? Doncs la majoria de molses saben esperar pacientment l’arribada de temps millors, ja que tenen una gran capacitat de deshidratar-se i tolerar l’estrès. A més, moltes espècies poden reproduir-se sense espores, ja sigui per fragmentació o mitjançant propàguls. La vida de la molsa és una vida pacient.

Entre els molts papers de les molses a la Natura, un de molt important és la regulació del cicle del carboni. Principalment en altres latituds, hi ha una mena de molsa que crea un ecosistema anomenat torbera, una mena d’aiguamoll on s’acumulen tones de matèria orgànica en condicions àcides. Ja que la descomposició de la matèria orgànica és molt lenta en les torberes, i aquestes poden ocupar milions de quilòmetres quadrats, la matèria vegetal allà acumulada representa un embornal de carboni enorme. En el context actual de canvi climàtic, la conservació d’aquests hàbitats dominats per molses és crucial. En les molses, trobem aliats per a regular el termòstat global.

La propera vegada que estigueu a la Natura, pareu atenció a les molses. Gaudiu de les catifes que de molsa que recobreixen pedres i troncs. En certa manera, les molses fan un bosc dintre del bosc, ja que tot i ser diminutes, són un hàbitat fonamental per a molts invertebrats. Potser per a la fauna diminuta, una catifa de molsa és com un bosc de sequoies.