Mont Marsà Alaman

Aquarel·la 35 x 50 cm
Et feia seca i sense paraules, perquè t’havia arrancat de la branca principal.Et vaig tallar la vida per dibuixar-te, tota verda. Fulla a fulla i fulles alternes, verdes fosques i arrissades per fora. D’embranzida groga i central nerviosament repartida. Amb fruits rodons i ja està. Però no estava, perquè tot i no respirar, l’en demà vares cercar la força per mostrar-te i obrir el teu cor rogenc. Quina sorpresa, brillaves com la rosella en mig del prat, com la lluna encesa en la foscor de la nit. I allí eres, surfejant la humitat del mar que tant t’agrada. Pitòspors, capseta màgica per fer collarets.

Leave a comment